25 oct. 2012

La mort

Aquesta tarda, estàvem explicant com ens haviem sentit amb un exercici quan, de sobte, una nena, de 5 anys, ha dit:

- Doncs jo estic trista perque la meva àvia es va morir...

És clar, no sabia què fer jo en aquell moment. És la primera vegada que em trobo amb alguna cosa així.  He vist en els seus ulls la necessitat de poder explicar-ho, i així ho he fet. Li he preguntat si ho volia compartir amb nosaltres i ha dit que sí. Ens ha explicat que "es va morir perque tenia una malaltia als pulmons i li feien mal". Per sorpresa meva, el grup havia callat i estava escoltant a aquella nena. Realment els hi interessava saber com es sentia una amiga. Tots l'escoltavem i mentre ho explicava li he agafat la mà. Després, els he dit que quan el meu avi es va morir jo també em vaig posar molt trista. Quan les dues hem acabat, tots ens hem fet una superabraçada de les nostres i la Martina ha tornat a somriure.

A vegades pensem que és millor no parlar de temes com aquest, perque no ho poden entendre. Però no ens adonem que no fa falta explicar res, que ja saben què significa la mort i que l'únic que necessiten és que els escoltem i els hi transmetem l'afecte que tenim per ells.


2 comentarios:

  1. Molt emotiu aquest moment!
    La mort acostuma a ser un tema "tabú" entre adults però pels infants forma part de la pròpia vida. És al evitar parlar-ne quan comencen a sentir temors.
    Cal educar també per la mort.
    Actualment pels infants hi ha material molt interessant: contes, activitats, etc.
    Besets emocionats

    ResponderEliminar
  2. Va ser un moment molt especial. I em va encantar veure com els altres nens s'interessaven i es preocupaven per la Martina.
    És molt important tractar aquests temes, i a la Universitat ens mostren molts materials que hi ha per treballar-lo.

    Gràcies pels consells Carme!

    ResponderEliminar